Avui et vindrà a veure el Crist

Al meu país, perduda entre muntanyes, hi ha una vila, que no és gran ni petita. La gent va fent la seva feina de cada dia.

No fa gaire, al sabater de la vila li passà un cas ben curiós. Sabríeu dir vosaltres si fou un somni o una realitat?

Resulta que mentre pregava rebé una bona notícia de part d'un misteriós personatge:

− Joan, la teva vida és agradable a Déu. T'anuncio que avui el Senyor Jesús et visitarà.

El sabater, tot content, va començar per escombrar i endreçar la botiga, però no deixà pas de banda la feina que tenia arraconada.

Aquest dia, fins i tot, es va preparar un dinar especial; ja que per al bon sabater, era un dia de festa.

Fins i tot es va mudar amb la roba que li esqueia millor.

De cop i volta va entrar a la botiga una dona que tenia molt mala fama en el poble.

El sabater va rebre la dona i li va donar conversa, però pensava:

– Ai de mi, si ve Jesús en aquest moment i em troba amb aquesta pobra dona, no el podré rebre com cal. 

En Joan no li va donar pressa perquè se n'anés de casa seva.

Finalment va quedar altra vegada sol i seguia treballant, il·lusionat, esperant el moment desitjat.

La imaginació volava com mai dins el caparró del sabater, que no parava de preguntar-se:

– Com deu ser Jesús? Tal vegada com la imatge que presi­deix la meva pregària, o potser s'assembla a la imatge de la parròquia?

Mentre pensava en tot això, no s'adonà de l'entrada d'uns nous visitants.

− Déu te guard, Joan!

− Ai, quin ensurt! Em pensava que éreu... una altra persona. Veig que portes el teu menut. Està sec, aquest xicot. Passeu, passeu. 

− Té una poma, marrec! Et farà més profit a tu que a mi.

− Gràcies, Senyor Joan. Mare, mira, una poma!


Aquell dia, tant l'infant com la seva mare sortiren de cal sabater amb dos parells de sabates noves.

I mentre el menut i la seva mare, s'allunyaven pels carrers de la vila, el sabater restava delerós a la botiga, sempre esperant l'anunciada visita...

La visita del Crist, però, en la jornada del sabater semblava que no hi cabia, perquè altre cop la porta del carrer s'obrí amb terrabastall i aparegué un home més ple de vi que de seny:

− No tens pas un got d'aiguardent, germà? fa tants dies que només m'empasso vi, que ara tinc set d'aigua... ardent. – I esclatà a riure.

− Vine, vine. Seu. El que tinc és una gerra d'aigua fresca perquè et remullis la cara, i un dinar que ens partirem. Au, entra.

El sabater compartí el seu dinar i parlaren i rigueren una bona estona tots dos, encara que de diferent manera.

Aquell home sortí d'aquella casa amb ganes de prendre's la vida amb una mica més de coratge.

I anaren passant les hores, arribà la posta del sol, i en Joan no tingué més visites aquell dia, i també en el seu cor s'anava fent la fosca.

I arribà l'hora de la seva pregària del vespre. Havia de tancar la botiga i el Crist encara no s'havia presentat. Començà la pregària i el sabater es queixava, tot trist:

− Senyor, com és que no has vingut? Jo t'esperava...

Quin goig quan el sabater va sentir una veu que li deia:

"Joan, t’he vingut a veure cada cop que algú ha trucat a la teva porta."

"Si acolliu a un qualsevol 

per petit que sigui, 

m'acolliu a mi."

Conte: el captaire més pobre

En temps de Nadal un multimillonari va voler fer una bona obra i va pensar en regalar al captaire més pobre de la seva ciutat un viatge a l'indret del món que ell escollís, amb totes les despeses pagades.

Després que els seus encarregats li fessin la recerca i la selecció, li presentaren el captaire més pobre de la ciutat. Era un ancià d'aspecte afable, amb el cabell platejat i la mirada desvetllada i penetrant. La seva única pertinença a la vida era el que cabia en una petita bossa de mà.

Llavors, el multimillonari, amb cara solemne i veu paternal, li va dir que escollís l'indret del món on sempre li hauria agradat de ser, perquè aquest era el regal de Nadal que es proposava donar-li.

El captaire, pensarós, abaixà la mirada cap al terra i, després d'uns instants, amb molt de respecte li va dir:

– Li agraeixo el seu gest, peró no té prous diners per a poder portar-me a l'indret d'aquest món on he desitjat poder ser des de que tinc ús de raó.

El multimillonari, sorprés, deixa anar una petita rialla bo i dient:

– Pels diners no cal que et preocupis. En tinc tants que podries estar tota la vida donant voltes al món sense parar.

Peró el captaire insistí en que no tenia prous diners per a portar fins al lloc del món on desitjaria ser. El multimillonari, una mica irritat i molt intrigat, li preguntà quin era aquest lloc.

I el captaire li respongué:

– L'indret d'aquest món on m'agradaria ser és dins el cor d'algú que m'estimes.

Bon Nadal!

Avui, Jesús en el pesebre et diu:

Si ningú t’estima, la meva alegria és estimar-te.

Si plores, estic desitjant consolar-te.

Si ets dèbil, et donaré la meva força.

Si ets buit, la meva plenitud t’omplirà.

Si tens por, et porto sobre les meves espatlles.

Si em crides, vinc sempre.

Si em necessites, et dic: Estic dintre teu.

Si em mires. veuràs la veritat del teu cor.

Si vols veure el meu rostre, mira una flor, una font, un nen.

Si ets silenci, la meva Paraula habitarà en el teu cor.

Si tens fam, sóc Pa de Vida per tu.

Si peques, sóc el teu perdó.

Si em parles, tracta’m de tu.

Si vols conversar, jo t’escolto sempre.

BON NADAL!!!

Bienaventuranzas de Adviento

Felices quienes sigue confiando,
a pesar de las muchas circunstancias adversas de la vida.

Felices quienes tratan de allanar todos los senderos:
odios, marginaciones, discordias, enfrentamientos, injusticias.

Felices quienes bajan de sus cielos particulares
para ofrecer esperanza y anticipar el futuro,
con una sonrisa en los labios y con mucha ternura en el corazón.

Felices quienes aguardan, contemplan, escuchan,
están pendientes de recibir una señal,
y cuando llega el momento decisivo, dicen: sí, quiero, adelante, sea, en marcha…

Felices quienes denuncian y anuncian con su propia vida y no sólo con meras palabras.

Felices quienes rellenan los baches, abren caminos, abajan las cimas,
para que la existencia sea para todos más humana.

Felices quienes acarician la rosa, acercan la primavera,
regalan su amistad y reparten ilusión a manos llenas con su ejemplo y sus obras.

Felices quienes cantan al levantarse,
quienes proclaman que siempre hay un camino abierto a la esperanza, diciendo:
“No tengáis miedo, estar alegres.
Dios es como una madre, como un padre bueno que no castiga nunca,
sino que nos acompaña y nos alienta,
pues únicamente desea nuestra alegría y nuestra felicidad”.

                         

 

Un fragment del full dominical…

“En el decurs de la teva vida et podant passar coses bones i també dolentes; sempre sabràs a qui recórrer,  siguin d’una o altra mena.

Però si arriba el moment que et sembla que estàs perdut i no saps on anar o a qui acudir, recorda que n’hi ha UN que sempre t’espera i que mai es cansa i per això ens va deixar una pregària que ELL mateix ens va ensenyar i que et recordo”

“Pare nostre que esteu en el cel………”

Conte d'un deixeble de Jesús

Un dia estava un deixeble de Jesús envoltat de nens que li demanaven que els hi expliqués un conte. L’home els va dir que s’asseguessin al seu voltant i els hi va dir:
-Està bé, us explicaré un conte que té una endevinalla final a veure qui la sap.
I tot seguit, mentre els nens escoltaven en silenci va començar el conte:


“Hi havia una vegada, en un poble molt petit a prop de Jerusalem, un camperol pobre que no tenia res per menjar perquè la sequera havia destruït les seves collites. Mort de gana va decidir anar al poble del costat a veure si algú li donava de menjar.
Va travessar aquelles terres seques i caloroses mort de set i de gana, però a la fi va arribar al poble. Aleshores només va veure dues cases, una molt gran i rica i una altra molt petita i pobre.
“Aniré a la gran, de segur que tindran prou menjar per donar-me’n” va pensar i va trucar a la porta de la casa gran. El va obrir un criat, molt ben vestit i li digué:
-Què vols?
-Sóc pobre i tinc molta gana, només vull quelcom per menjar- va dir
-Esperat, he de parlar amb l’amo- va contestar el criat i tancà la porta. El criat anà a trobar l’amo que en aquell moment estava menjant. L’amo estava assegut a taula, rodejat per deus safates plenes a vesar de menjar. Entrà el criat i li digué:
-Senyor, un pobre demana quelcom per menjar
L’amo digué:
-Ves a trobar-lo i digues-li que s’esperi. Que estic menjant i que quan acabi li donarem les sobres.
Així ho va fer el criat i el pobre es va asseure a fora la casa esperant el menjar. Però com que tenia tanta gana va a anar a trucar a la porta de la casa pobra. Va obrir un home d’aspecte tan pobre com ell i li digué:
-Què vols?
- Sóc pobre i tinc molta gana, només vull quelcom per menjar- va dir el camperol
-Passa i seu a taula. Anava a menjar ara. Només tinc un plat de sopa i un tros de pa, però farem dues meitats i menjarem plegats.»

 Aleshores el deixeble de Jesús es va aixecar i va preguntar als nens:
-Nens, digueu-me quin d’aquests dos homes, el ric o el pobre ha satisfet més a nostre Senyor Jesucrist.
-El pobre!!- van cridar tots alhora.
-Certament- va dir el deixeble- perquè aquest pobre s’ha compadit del seu germà camperol i ha compartit el poc que tenia amb ell sense esperar a saciar-se primer. I això es el que ensenya nostre Senyor: “estima al proïsme com a tu mateix”.


Esperem que aquest conte us hagi agradat i que us faci pensar. Fins la propera!

Una tassa de brou

Una senyora entra en un restaurant agafa una tassa i li demana al cambrer que li ompli de brou. Després s’asseu en una de les taules del local, s’adona que s’ha descuidat la cullera. S’aixeca i va a buscar-la al mostrador.

Però tot just, es dirigeix al seu lloc, quina va ser la seva sorpresa, davant de la seva tassa de brou es troba assegut un noi que se la està menjant sense immutar-se.

– Això és massa! – pensa la dona –. Però no em deixaré prendre el brou!

I dit i fet, parteix el pa a bocins i els tira dins de la tassa de brou, hi posa també la seva cullera.  El noi, complagut, somriu. Prenen una cullerada cadascú fins acabar-se el brou. Mengen tots dos del mateix plat, en silenci, quant se han acabat la tassa de brou, el noi s’aixeca.

– Fins aviat! - li diu la dona -.
– Adéu! – li respon el noi, amb un somriure als llavis.

Ella sembla satisfeta d’haver fet una bona acció, al compartit aquella tassa de brou amb aquell noi que s’ havia assegut a la seva taula. La dona el segueix amb la mirada. S’aixeca i busca la bossa que havia deixat penjada a l’espatllera de la cadira. La bossa ha desaparegut! Així doncs, aquest noi... 

Quan ja anava a cridar, lladre. Mira al seu voltant i veu la seva bossa penjada en una cadira, dues taules més enrere d’on estava asseguda, i al damunt de la taula, el pa, i un plat amb una tassa de brou, que ja estava freda.

Immediatament s’adona del que ha passat: no ha estat el noi el qui ha menjat de la seva sopa, era ella qui se havia equivocat de taula, per tant era el noi que havia compartit amb ella la seva tassa de brou sense dir-li res i amb un somriure als llavis. 

El saber compartir és el que JESÚS ens va ensenyar. 

Donar gràcies a DÉU PARE de poder fer les bones accions,
ELL ens acompanya.

Celebrar l' Advent

Celebrar l’Advent suposa una actitud d'atenció, vigilància i espera activa,
viure ni adormits ni angoixats, ni despreocupats ni amb temor.

El que hem de fer és viure amb esperança i despertant esperança.

El Déu que ve és el que esperem, el que anhelem, en qui confiem,
el que surt a trobar-nos, el que ens cerca, ens comprèn, ens allibera,
ens acull, ens guareix, ens estima, ens omple de vida, alegria, llum i pau.

 

Déu el nostre Pare!

Déu ens ha donat coses meravelloses perquè ens estima,

i vol que siguem ben feliços.

Ara farem memòria de les meravelles que ens ha donat Déu el nostre Pare,

aquest text, tret del Salm 136.

Ens ha donat el cel, la terra i el mar.

Perdura eternament el seu Amor.

Ens ha donat el sol, la lluna i els estels.

Perdura eternament el seu Amor.

Ens ha donat bestioles, ocells i plantes.

Perdura eternament el seu Amor.

Ens ha donat el món, la llar de tothom.

Perdura eternament el seu Amor.

                                                Donem-li gràcies

 

Conte: el petit avet

Hi havia una vegada un avet petitó, enmig d'un bosc, que estava molt i molt trist. I plorava. Sabeu per què? Perquè no li agradaven les seves fulles.

- Snif, snif - plorava - no m'agraden aquestes fulles tant punxegudes. Tots els àrbres tenen les fulles més boniques que les meves. I va estar plorant tot el dia. Fins que es va fer de nit. I abans d'adormir-se, desitjava: - M'agradaria, m'agradaria tenir les fulles d'or! L'endemà al matí es va despertar el petit avet i les seves fulles eren grans fulles d'or. - Oh! Què content que estic! Quines fulles més boniques! I són totes d'or! Però tant boniques eren que va passar per allà un lladre i se les va endur totes. I el petit avet va tornar a plorar:

- Snif, snif - plorava - Ja no vull fulles d'or, que se les enduen totes! Vull fulles de vidre, que són potser encara més boniques! Aquella nit es va tornar a dormir desitjant tenir les fulles de vidre. I l'endemà, al despertar-se: - Oh! Què content que estic! Quines fulles més boniques de vidre! Però aquell dia va bufar un vent molt fort, que va tirar totes les fulles de vidre a terra, trencant-les amb un gran terrabastall.

- Snif, snif - plorava de nou el petit avet - Ja no vull fulles de vidres, que es trenquen totes! Vull fulles ben verdes. I aquella nit es va tornar a dormir desitjant tenir les fulles ben verdes. I l'endemà, al despertar-se: - Oh! Què content que estic! Quines fulles verdes més boniques! Però per davant va passar un ramat d'ovelles. - Mireu, mireu quin arbre més baixet i quantes fulles que té. I les ovelles van començar a menjar-se les fulles del petit avet. I no en van deixar ni una.

- Snif, snif - tornava a plorar el petit avet - no vull ni fulles d'or, ni de vidre, ni verdes! Jo el que realment vull són les meves agulles. I aquella nit es va adormir desitjant més que mai tornar a tenir les seves fulles d'agulla. I així fou quan, l'endemà de bon matí es despertà i tenia una altra vegada les seves fulles fortes i punxegudes.

I sense ningú que li robés les fulles, ni les trenqués, ni se les mengés, es va fer un arbre alt i gros i servia d'aixopluc a tots els animalets del bosc.

Jesús ens estima tal com som

Ja estem aquí de nou!!

Arriba el setembre, tornen les rutines, la vida es normalitza i comencem de nou el curs amb tot el que això comporta: l'inici de la catequesi!

La setmana passada vam tenir la primera reunió de catequistes i tenim moltes novetats per aquest any! Però tot al seu temps ;-)

Comencem pel principi, us anunciem les dates d'inscripció a la catequesi pel curs 2013-2014: Serà els propers dies 18 i 20 de setembre de 6 a 8 de la tarda a l'entresol de la parròquia, ja sabeu, entrant pel carrer Provença i pujant les escales, estarem a la sala del fons, com cada any. Recordeu que encara que no sigui el vostre primer any de catequesi us heu de venir a apuntar per saber que seguim comptant amb vosaltres ;-) És important que vingui el pare, mare o tutor legal de l'infant perquè pugui omplir totes les dades que es requereixen i firmar la normativa que us explicarem, penseu que és bo tenir un primer contacte directe amb vosaltres per començar-nos a conèixer :-)

Una altra de les coses que estrenem aquest any és la catequesi familiar que realitzarà personalment mossèn Xavier cada 15 dies amb vosaltres, pares i mares. El dia de la inscripció ja us explicaran millor els detalls, però estem molt il·lusionats amb la proposta i esperem la vostra participació!

No vull avançar-vos gaires propostes més per no atabalar-vos amb dates, però donada la bona rebuda que tenen les misses familiars any rera any, us anunciem que aquest any les estrenarem abans de l'inici de la catequesi: el 28 de setembre! Així que esperem sobretat l'assistència dels més veterans, els que vau rebre la primera comunió anys anteriors i també, si voleu començar a descobrir el que fem, tots els que tingueu ganes d'apuntar-vos aquest nou curs!

I ja sabeu com contactar-nos per qualsevol dubte que tingueu, ens podeu adreçar un correu electrònic al mail: ktq6stignasi@gmail.com

Només em queda dir-vos: Benvinguts a la Catequesi de Sant Ignasi!

Final de curs!

Fa just dues setmanes teníem la primera tanda de comunions que ens anunciaven que s'estava acabant el curs. El passat 19 de maig van fer la Primera Comunió: el Pau Coulange, la Clàudia Feixas, la Cristina, el Daniel, el Santiago, el Marcel i el Marc Queralt, el Roger, el Marc Montalván, la Laia, la Núria i el Pau Fernández, felicitats a tots!! L'Equip de catequistes desitja que guardeu molt bon record d'un dia tan especial i que ens poguem seguir veient a les misses familiars del curs que ve! Ja sabeu que, a partir de l'octubre, l'últim dissabte de mes a les 20h us esperem per compartir una estona de pregària i l'Eucaristia tots junts.

El passat dissabte 25 de maig, l'Equip de catequistes vam compartir un matí i el dinar a la Residència Salesiana Martí-Codolar. És una manera diferent i especial de tenir la última reunió del curs, per valorar com ha anat l'any i com es planteja el curs que ve. Sempre és molt enriquidor escoltar els comentaris dels companys, i aquest cop,  a més, els comentaris venien acompanyats de molts canvis!

Al vespre vam celebrar la última missa familiar d'aquest curs, i puc dir que, personalment vaig disfrutar-la molt! Els textos eren densos, és el que comporta celebrar el diumenge de la Trinitat, aquest Misteri no deixa indiferent a ningú, però l'homilia senzilla i les aportacions dels nostres infants, amb la seva manera simple de dir les coses, ens encanten i ens fan estar molt atents (també fan posar les mans al cap a més d'una catequista :p). Us vau adonar d'un canvi que vam provar en aquesta missa? Segur que si, encara que ara no hi caigueu... el Joan, el nostre animat guitarrista, no estava assegut al banc com sempre, sinó dirigint els cants des de l'altar, esperem que així us animeu més a sumar-vos a cantar amb nosaltres! Vull destacar un altre moment molt bonic, quan els nens i nenes que han fet la Primera Comunió aquest curs van fer una filera i van ser els primers en combregar :)

I poc a poc, ens vam plantar al final de la missa, una mare va llegir una pregària molt bonica que tots hauríem d'interioritzar, tan senzilla i tan profunda a la vegada: per sobre de tot, estima el teu fill/a, perquè encara que no t'ho digui, et necessita. I després d'això, la Queralt i la Montse van llegir una carta d'agraïment a les famílies, que aquest any, a més, tenia un regust de comiat més o menys definitiu, més o menys a curt termini... Aquell silenci general, aquella emoció més o menys continguda, les amables paraules del Xavi, les abraçades que ens van regalar alguns nens i nenes i les gràcies dels pares i mares, és difícil d'oblidar! I per acabar la celebració de la manera més dolça, ens esperava una xocolata amb melindros que cada cop és menys sorpresa i més tradició, però no per això la disfrutem menys, oi?

També vull aprofitar per felicitar les persones que es van confirmar ahir al nostre Arxiprestat de Sant Martí, especialment als de la nostra parròquia de Sant Ignasi, i amb especial afecte a uns pares de la catequesi que han decidit fer aquest pas: enhorabona Elvira i Cèsar!

No us vull desitjar encara un bon estiu, perquè amb aquest temps amb prou feines es pot dir que estem a la primavera, i també perquè intentaré escriure algun post més abans que arribin les vacances :) Així doncs, fins aviat!

Sempre podem seguir aprenent

Ahir vam tenir les Primeres Comunions d'aquest curs i van anar molt bé! Tots estem molt contents i contentes de com va sortir tot, dels nostres nens i nenes de la catequesi, que estaven guapíssims ells i precioses elles, que es van portar la mar de bé (va, els pares i resta de familiars també es van portar bastant bé) i ho van fer tot molt millor que el dia de l'assaig, malgrat els inevitables nervis d'un dia tan important! Felicitats a la Sofia, l'Èlia, l'Ariadna, el Fernando, l'Olga, la Nerea, l'Albert, la Claudia Briceño i la Irene per la vostra Primera Comunió, esperem que en rebeu moltes més i les pogueu compartir amb nosaltres a la comunitat de Sant Ignasi!

Hem d'aprendre molt dels infants, són petits, però tenen tantes coses per ensenyar-nos! Ahir en va ser un petit exemple, però quants cops ens pregunten coses que ens deixen amb la boca oberta, o deixen anar comentaris dignes d'una persona gran, o tenen petits (o grans) gestos que ja ens agradaria a més d'un de nosaltres haver pensat abans! Doncs aquest dijous hem convocat una conferència-col·loqui a la parròquia que ens pot ajudar a entendre'ls més i ajudar-los a créixer millor.

"Una infància d'estimació, una persona feliç", així és titula la xerrada que anirà a càrrec de la Mònica Preciado, psicòloga, màster en teràpia familiar i psicopatologia de l'adult. Ens parlarà dels valors de la família, l'autoestima en els infants, la comunicació en la família, l'expressió de sentiments i emocions, els rols dels pares i dels fills, la disciplina, com corregir els fills, com educar en la seguretat i el respecte, i respondrà als dubtes que tingueu i us sorgeixin.

Perquè els grans seguim aprenent cada dia i no ho sabem tot, perquè sempre hi ha coses que podem descobrir dels nostres infants. Pares, mares, avis, àvies, tietes, professors, cangurs, no deixeu escapar aquesta oportunitat! Quedareu sorpresos del que la psicologia infantil ens pot ensenyar :)

Així doncs us esperem a tots els que pogueu assistir el proper dijous 16 de maig a les 20h als locals de dalt de la parròquia, on fem les reunions.

Un altre món és possible

Sense adonar-nos-en hem entrat al maig! Vaja, no sé vosaltres, però a mi se m'escapen els dies de les mans i de sobte estem al mes de maig, a punt de celebrar les comunions i acabar el curs!

Doncs si, com que ja tenim les comunions a tocar, us recordo a totes les famílies de segons curs que aquesta setmana tindrem els assajos de les comunions, a l'hora de catequesi i el dia que veniu habitualment, així que farem un assaig amb els nens i nenes de dimecres i un altre amb els que veniu els dijous, indiferentment que celebreu la Primera Comunió aquest diumenge o el següent.

I deixem-nos de qüestions pràctiques, perquè si teniu algun dubte ja sabeu que ens podeu escriure al mail de la catequesi, comentar-ho per aquí o en persona quan ens veieu :)

Avui vull compartir amb vosaltres dues coses que m'han fet molta il·lusió!!

La primera sorpresa és un vídeo que ha fet la Maria Delgado, si, si, la mateixa que ens va fer el vídeo-resum de la missa del pollet, d'aquí a l'estrellat! Aquest cop és perquè tingueu un tastet del que va ser el IV Concert Gospel Solidari celebrat a la nostra parròquia: Oh Happy Day!

La veritat és que el concert va ser increible i aquest vídeo no el representa suficient, així que haureu de venir l'any que ve a comprobar-ho :) De totes maneres, aquí es mostra com dos cors que mai han assajat ni cantat junts poden tirar endavant amb prou dignitat el que quasi es pot considerar l'himne del gospel!

L'altra cosa que vull compartir l'he trobat per casualitat i m'ha arribat al cor! Es tracta d'un nen, l'Àlex, que va fer la comunió el passat 1 de maig i va decidir que ell té de tot, que no necessitava més regals, i se li va acudir aquesta magnífica idea: Comunió Àlex

Val la pena que entreu a fer-hi un cop d'ull, molt millor que llegir la meva explicació!

M'agraden les persones que actuen segons el contrari del que és habitual i et sorprenen amb actes solidaris, però quan qui ho fa és un infant, crec que no hi ha res més pur! M'agradaria molt que els nostres infants de la catequesi també tinguessin detalls similars, però això ha de sortir del fons de cadascú, i qui sap quan pot donar fruit la llavor que els i les catequistes, mossèn Xavier i tots els qui formem l'Equip hem plantat en aquests nens i nenes :)

El granet de sorra

El passat dimecres 10 d'abril vam tenir la última reunió de pares d'aquest curs. Vam intentar que fos una trobada propera, però ràpida, ja sabem la importància que té el Barça per molta gent... Per això ens vam saltar una de les coses que fem habitualment, la lectura d'un text que sempre triem per la ocasió i que ens serveix d'inici per començar a parlar. I hem pensat que és bona idea penjar-lo aquí, perquè així el podreu disfrutar sense presses, compartir-lo amb els vostres fills, parella, i fins i tot fer-lo córrer, perquè és molt bonic i se'n pot treure molt suc :) Es diu "el granet de sorra".

Tenim una missió a fer, encara que ens sembli insignificant, com un granet de sorra.

No es pot ser una pedra angular si un no se sap granet de sorra.

Solament es pot mirar la immensitat del mar, quan un és, a la platja, granet de sorra.

De vegades ens toca de fer proeses, però la meravella és el granet de sorra de cada dia.

De vegades estem tan cansats que solament podem posar el granet de sorra.

El granet de sorra és anònim, i suporten el pes del sofriment les persones anònimes.

El granet de sorra és ordinari, i l'amor el fa extraordinari.

No serà canonitzat com a sant, massa humà el granet de sorra.

No s'escriurà res sobre ell, tan petit és el granet de sorra.

Però el Pare d'ells es complau en ell, el senzill de cor, el granet de sorra.

Granet de sorra va semblar el sí de Maria, i a Natzaret va canviar el destí del món.

Granet de sorra, i menys que granet de sorra, va semblar la mort de Jesús.

I, què és la força de l'Esperit, als ulls del món, sinó un granet de sorra, pols que captiva el vent?

Nosaltres posem el granet de sorra; Déu s'encarrega de construir la ciutat eterna de pedres precioses.

Desitjo que tots siguem granets de sorra, que tots posem el nostre granet de sorra per donar un cop de mà al que tenim a costat i ho necessita, perquè fins i tot els més grans deserts i les platges més boniques estan fets de petits granets de sorra, i cadascun d'ells és important :)

Habemus Papam!

El passat dimecres dia 13 de març es va escollir el nou Sant Pare de l'Església catòlica, el Papa Francesc. Per primera vegada s'ha escollit un jesuïta, que a més és un cardenal argentí, pels aficionats al futbol, com el Messi! Ha triat el nom de Francesc com sant Francesc d'Assís, que va ser un sant italià que es va caracteritzar pel seu amor pels animals, la seva opció pels pobres i la seva humilitat extrema. Realment, es poden dir moltes coses d'aquest nou Papa, i segurament també sorgiran veus crítiques pel seu passat, però s'ha de reconèixer que un sant Pare que se salta els protocols tan sovint per estar a prop de la gent, trenca idees preconcebudes i deixa anar sospirs amb frases tan eloqüents com "Com m'agradaria una Església pobra i per als pobres" donarà molt que parlar! Jo, doncs què voleu que us digui! tinc molta esperança posada en el Papa Francesc :)

En consonància amb la frase pronunciada pel Papa, us deixo aquest enllaç relacionat amb la Quaresma i els més pobres: 40 dies amb els últims, perquè hem de ser tots els que ens recordem dels més pobres, no s'hi val a criticar els altres perquè creiem que han de fer més, tots hi hem de posar el nostre granet de sorra!

I avui , 19 de març, sant Josep, celebrem el dia del pare. Sant Josep era el pare de Jesús, era qui li va fer de pare des que va néixer, li va ensenyar l'ofici de fuster i el va educar al costat de Maria. Poques coses més sabem d'ell, però era una bona persona que va estimar la seva dona, acceptant el que se li va dir en somnis i criant el fill de Déu. Així que commemorant aquest dia, no oblideu felicitar els vostres pares i fer-los el millor regal, la vostra estimació sense límit! I que aprofiti la crema de sant Josep ;)

Manifest de la dona treballadora 2013

El divendres passat va ser el dia de la dona treballadora, diada que més que festejar, serveix per recordar-nos que encara queda molta feina per fer en el camí cap a la igualtat.

Així que us proposo la lectura del manifest que firmen els Moviments Obrers Cristians de Catalunya i Balears, capellans obrers, religioses/os en barris i delegacions de la Pastoral Obrerar de les Diòcesis de Catalunya.

"Escoltem un grup de dones xerrant al voltant d’una taula amb tes, cafès i pastes.

ANNA: Tal com deia, us he convidat perquè parlem de si en ple segle XXI té algun sentit reivindicar el 8 de març.

ISABEL: Mireu, jo sóc gran, massa i tot. He tingut fills i néts. He treballat fins a trencar-me l’esquena i la meva feina mai no ha estat reconeguda. Tinc una pensió de pena, fins el punt que alguns dies he d’anar a dinar al menjador social. Quan cobro he d’ajudar el meu fill, que està aturat, a pagar la hipoteca. Sé d’algunes dones de la meva edat que viuen en habitacions perquè no poden llogar un pis sencer i d’altres que tenen una salut més precària que la meva, que han de manegar-se sense cap ajut, perquè han arribat tard a la llei de dependència, i encara tenen cura de familiars que estan pitjor.... I tant que cal seguir reivindicant la dignitat de la dona!

SARA: Tens raó. La meva situació és diferent: jo he pogut estudiar i treballo de la feina que he triat. Amb la meva parella compartim responsabilitats dins i fora de casa. Això sí, és esgotador! Per desgràcia sé que el meu cas no és el de tothom, i que a causa de la crisi s’estan perdent llocs de treball i drets socials i laborals. Encara hi ha dones que per la mateixa feina guanyen menys que els homes i molt em temo que les circumstàncies no milloraran en un futur immediat, si no lluitem de valent. El record d’aquelles 129 obreres cremades a la fàbrica tèxtil a Cotton, Nova York en 1908 no es pot esborrar mentre segueixin havent-hi situacions d’injustícia i desigualtat.

MARIA: Jo estic intentant tornar al meu país. Aquí treballo moltes hores per pocs diners. Cada vegada cobro menys per netejar i tenir cura de persones grans. Els diners m’han d’arribar per sobreviure però sobretot per mantenir la família que tinc allà. Moltes vegades em sembla que sóc invisible: poca gent s’ha preocupat per saber el meu nom, la meva història, els meus estudis, els meus ideals i les meves renúncies. Faig una feina que, malgrat no ser la que havia somiat, m’agrada molt, però les famílies cada vegada tenen menys possibilitats de pagar algú que els netegi el pis o es faci càrrec dels seus infants i ancians. Tinc tanta por de quedar-me aquí sense treballar o d’haver de fer-ho “en negre” com de tornar al meu país on les dones encara són menys tingudes en compte. Tan de bo no calgués continuar reivindicant el dia de la dona treballadora, però de moment em sembla que cal fer-ho!

MARTA: Coneixeu la meva història, he viscut a la meva carn l’opressió i la indignitat. Hores d’ara em costa entendre com vaig poder estimar un home que “m’estimava” a cops. He pogut passar de víctima a protagonista de la meva vida i em sento feliç, però sabem que hi ha moltes dones que encara viuen atrapades en relacions possessives, autoritàries i degradants. Totes les dones mereixem una vida quotidiana digna i un dia especial per a celebrar la nostra lluita per acabar amb el patriarcat. Visca el 8 de març!

LÍDIA: Sabeu que sóc cristiana. Em sento cridada a transformar el món de manera que tothom sigui tractat amb la dignitat que es mereix. Participo activament en moltes accions i em sap molt de greu que la jerarquia eclesiàstica no em permeti fer-ho amb els mateixos rols que ho fan els homes. Ens queda força camí per fer...

Per tant, estem d’acord a proclamar el 8 de març de 2013:

1. Que tots els éssers humans, homes i dones, amb independència del lloc on han nascut i la seva condició, són dignes. La societat no ha de permetre que ningú quedi per sota de ningú.
2. Que cal conciliar la vida laboral, personal i familiar, tasca que correspon a les institucions polítiques, els empresaris, i a cada persona en el dia a dia.
3. Que tots plegats hem de lluitar per sortir de la crisi que ens porta a l’atur, al dolor i la desil·lusió, reivindicant i reinventant una societat més humana.
4. Que calen polítiques que assegurin la igualtat d’homes i de dones en tots els àmbits, i que es promogui la prevenció i eradicació del maltractament físic i psicològic.
5. Que la cura de la salut i l’atenció a l’educació dels infants i joves és clau per assolir un món més igualitari i més just. Les retallades socials d’avui són la pobresa del demà.
6. Com cristians i cristianes reclamem a tots els que formem l’Església que sigui, per fi, reconegut el paper de la dona en un pla d’igualtat amb el de l’home. Nosaltres, membres dels moviments cristians i obrers de Catalunya, manifestem solidaritat amb les dones que pateixen injustícia i proclamem el nostre compromís en la transformació del món, per fer real el Regne de Déu: una societat lliure, justa i pacífica a l’estil de Jesús de Natzaret, aquí i ara!"

Dimecres de cendra

Avui és dimecres de cendra, el primer dia de la Quaresma. Molts de vosaltres ja sabeu que el mossèn ens imposarà cendra al cap fent la forma de la creu, però anem a explicar una mica més la seva litúrgia.

D'on surt aquesta cendra? Tradicionalment, la cendra que ens imposen s'obté de cremar els llorers i els palmons beneïts el diumenge de Rams de l'any anterior.

Per què ens posen cendra al cap? La cendra és símbol de caducitat de la condició humana, o sigui, que les persones no durarem per sempre, i és signe de penitència i de conversió, ja que la Quaresma és el millor moment per fer examen de consciència.

Demà faltaran 46 dies per Pasqua, i ara us preguntareu, però que no havíem dit que la Quaresma dura 40 dies? Doncs sí! Però no es compten els diumenges! Així que tenim 7 setmanes per endavant per reflexionar sobre el que fem bé i el que podem millorar.

I això que m'expliquen del dejuni i l'abstinència? Antigament eren unes pràctiques molt més habituals que en l'actualitat, que es traduïen en la prohibició de certs aliments, sobretot la carn, però el costum s'ha relaxat i ara només es consideren dies de dejuni el dimecres de cendra i els divendres de Quaresma. De totes maneres, aquesta abstinència no cal que sigui alimentària, és una manera mitjançant els cristians s'identifiquen amb el patiment de Jesús a la creu, i potser ara és un sacrifici més gran estar aquell dia sense posar la televisió, o sense utilitzar el mòbil, o sense jugar amb l'ordinador, o potser sense menjar llaminadures.

També hi ha una tradició catalana, que s'ha anat perdent però que encara conserven en alguna contrada i és l'enterrament de la sardina!

Us seguirem explicant més coses els propers dies, però si teniu alguna pregunta feu-nos-la i us la intentarem resoldre :-)

Carnaval, carnaval!

Avui us deixo un post amb un cert aire retro, ho notareu sobretot per les cançons, els més petits ni tan sols coneixereu els artistes que les interpreten! Però intentaré que com a mínim faci aflorar algún somriure nostàlgic :-) Pel títol m'ha inspirat la cançó de Georgie Dann: "Carnaval, carnaval, carnaval te quiero, lalalalaralala, bailaremos sin parar en el mundo entero!"

El temps de Carnestoltes troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, però actualment s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. Petits, joves i no tan joves es disfressen, participen de concursos, rues, disfruten de la llibertat extrema que agafa forma en el Rei del Carnaval. I val la pena aprofitar-ho perquè els propers 40 dies són un temps de sacrifici que pren la representació de la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i no menja carn, però si peix.

Els esdeveniments més importants d'aquesta setmana comencen avui, amb el dijous gras, que podem disfrutar menjant botifarra d'ou, truita i coca de llardons, i finalitzen el dimecres de cendra, que és el primer dia de la Quaresma, però això ja us ho explicaré el proper dia!

Per acabar us deixo una cançó de la gran Celia Cruz: "La vida es un carnaval y es más bello vivir cantando"

Per cert, vosaltres de què us disfressareu??

Arriba el dia de treure el pessebre!

Avui és la Candelera, la festa de la llum, que com el seu nom indica ve de candela. Han passat 40 dies des del Nadal i commemorem la Presentació de Jesús al temple de Jerusalem, així com la Purificació de la seva mare Maria, ritus que era obligatori en la tradició jueva i que consistia en l'oferiment i benedicció de candeles de cera. La tradició marca que avui toca desmuntar el pessebre i que es tanca el cicle de Nadal, però les presses amb les que vivim fan que segurament molts de nosaltres ja faci dies que el tenim guardat a la caixa fins l'any que ve.

A més, la tradició popular catalana ens ha deixat moltes dites, i avui cal destacar una de caire meteoròlogic: "Si la Candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu".
I em sembla a mi, que amb aquest sol que llueix... el fred és ben viu!! Així que no guardeu els abrics que ens queda mig hivern per endavant! :)

També us vull fer una proposta per aquest cap de setmana, sobretot pels que esteu avorrits, tancats a casa sense plans i no sabeu què fer! Us convido a venir a la Fira de la Candelera de Molins de Rei! Hi podem trobar gastronomia popular, comerç, creacions culturals, activitats adreçades a petits, joves i grans! A la web podeu consultar el programa i triar el que us engresqui més. A mi m'han convençut aquestes botifarres de la cansaladeria Elisa!

Una petita recomanació pels que us animeu a anar-hi, agafeu el tren!

I encara us volia dir una coseta més... és un petit secret que us dic a cau d'orella ;) Avui és l'aniversari del nostre mossèn, així que per molts anys Xavi!

Quan el Nadal ja ha passat...

Fa unes hores ens ha arribat un vídeo que ha preparat la Maria Delgado, la nostra reportera a les misses familiars i especialment a la del pollet!

Quan s'acosten les festes nadalenques i el temps d'Advent ens convida a preparar-nos per la vinguda de Jesús, que neix petit en una establia, normalment estem més atents a les necessitats dels altres, som més solidaris i estem més contents de poder ajudar a qui ens ho demana (i també a qui no), però passat el dia de Nadal tendim a oblidar-nos de tot això fins a l'any següent...

Així que, passada el que els grans anomenen "cuesta de enero", trobo que és bo parar-se a pensar, seguir tenint present els que ho estan passant pitjor, els qui cada mes vénen a buscar aliments a la parròquia, els qui segueixen quedant-se a l'atur, els que estan sols i tristos, que siguem una llumeta que il·lumini la foscor del nostre voltant i que aquest vídeo, que han fet amb tanta tendresa, ens ajudi a recordar-ho :)

Aquí teniu el resum de la Missa del Pollet del 2012!

Com escrivíem a les postals de Nadal quan era petita: Si Nadal és Pau, Amor i Alegria, fem que sigui Nadal cada dia!

I ara afegeixo: que aquest missatge tan pur d'infant ens acompanyi sempre quan ens anem fent grans :)

La primera missa familiar del 2013

Demà dissabte 26 de gener tenim la primera missa familiar del 2013! Malgrat les grips i constipats que ataquen a petits i grans comencem l'any amb il·lusió i amb una celebració compartida amb tots vosaltres :)

I com que iniciem el 2013 amb moltes ganes i energies renovades, estrenem aquest blog de la catequesi per compartir amb vosaltres notícies, novetats, informacions útils i tot el que se'ns vagi ocorrent! Evidentment si tots hi participem farem una pàgina més creativa i plural, així que esperem les vostres aportacions i comentaris!

Per innovar una miqueta us deixo un tastet dels cants que farem demà, així si voleu els podeu anar assajant ;)

Començarem amb un cant que sabem que us agrada molt perquè juguem amb la mímica, l'endevineu? Aixeca els ulls!! A veure si ens queda igual de bé ;)

Per variar una mica el Mans a les mans, aquest cop farem un cant de pau diferent, un cant amb el que podem aprendre llengües: Sigui la pau amb nosaltres

Pel cant de comunió n'hem triat un que ens agrada molt! El Senyor et convida a seure a taula amb Ell :) A veure si us animeu a aprendre a tocar la guitarra i els propers anys comptem amb vàries guitarres, ens agrada tant la música!! Fa que les celebracions siguin més festives :)

I per acabar, aquest cop ens hem decantat per una mica de gospel! Mou Senyor, mou la meva ànima! Tranquils, ho farem en català i més senzillet, que encara som principiants, oi?

Doncs famílies, us esperem demà a quarts de 8 del vespre per cantar i celebrar la joia de ser cristians!
A reveure!