17 de novembre 2013

Déu el nostre Pare!


Déu ens ha donat coses meravelloses perquè ens estima,
i vol que siguem ben feliços.

Ara farem memòria de les meravelles que ens ha donat Déu el nostre Pare,
aquest text, tret del Salm 136.

Ens ha donat el cel, la terra i el mar.
Perdura eternament el seu Amor.

Ens ha donat el sol, la lluna i els estels.
Perdura eternament el seu Amor.

Ens ha donat bestioles, ocells i plantes.
Perdura eternament el seu Amor.

Ens ha donat el món, la llar de tothom.
Perdura eternament el seu Amor.

                                                Donem-li gràcies

 

05 de novembre 2013

Conte: el petit avet

Hi havia una vegada un avet petitó, enmig d'un bosc, que estava molt i molt trist. I plorava. Sabeu per què? Perquè no li agradaven les seves fulles.

- Snif, snif - plorava - no m'agraden aquestes fulles tant punxegudes. Tots els àrbres tenen les fulles més boniques que les meves. I va estar plorant tot el dia. Fins que es va fer de nit. I abans d'adormir-se, desitjava: - M'agradaria, m'agradaria tenir les fulles d'or! L'endemà al matí es va despertar el petit avet i les seves fulles eren grans fulles d'or. - Oh! Què content que estic! Quines fulles més boniques! I són totes d'or! Però tant boniques eren que va passar per allà un lladre i se les va endur totes. I el petit avet va tornar a plorar:

- Snif, snif - plorava - Ja no vull fulles d'or, que se les enduen totes! Vull fulles de vidre, que són potser encara més boniques! Aquella nit es va tornar a dormir desitjant tenir les fulles de vidre. I l'endemà, al despertar-se: - Oh! Què content que estic! Quines fulles més boniques de vidre! Però aquell dia va bufar un vent molt fort, que va tirar totes les fulles de vidre a terra, trencant-les amb un gran terrabastall.

- Snif, snif - plorava de nou el petit avet - Ja no vull fulles de vidres, que es trenquen totes! Vull fulles ben verdes. I aquella nit es va tornar a dormir desitjant tenir les fulles ben verdes. I l'endemà, al despertar-se: - Oh! Què content que estic! Quines fulles verdes més boniques! Però per davant va passar un ramat d'ovelles. - Mireu, mireu quin arbre més baixet i quantes fulles que té. I les ovelles van començar a menjar-se les fulles del petit avet. I no en van deixar ni una.

- Snif, snif - tornava a plorar el petit avet - no vull ni fulles d'or, ni de vidre, ni verdes! Jo el que realment vull són les meves agulles. I aquella nit es va adormir desitjant més que mai tornar a tenir les seves fulles d'agulla. I així fou quan, l'endemà de bon matí es despertà i tenia una altra vegada les seves fulles fortes i punxegudes.

I sense ningú que li robés les fulles, ni les trenqués, ni se les mengés, es va fer un arbre alt i gros i servia d'aixopluc a tots els animalets del bosc.


Jesús ens estima tal com som